tag:blogger.com,1999:blog-36013944264578130232024-02-18T17:41:37.758-08:00HISTÒRIA DEL MOBLEBruna Perez Turuhttp://www.blogger.com/profile/04178978211382733465noreply@blogger.comBlogger14125tag:blogger.com,1999:blog-3601394426457813023.post-10610763282286428892015-03-30T06:37:00.002-07:002015-03-30T06:37:10.420-07:00Tècniques pictòriques de l'art romànic Darrere la pintura romànica hi trobem no només estètica sinó un propòsit d'ensenyar, de difondre la fe ja que la gran majoria del públic era analfabeta. Així doncs aquests imparteix i instrueix a partir de les pintures els dogmes de la fe.<br />
<br />
En ella es feien servir dues tècniques; la del fresc i la del tremp. La primera es basava i continua sent així, en la preparació de pigments de colors diluïts en aigua de calç. Aquest tipus de pintura s'aplicava sobre la superfície mural a la qual prèviament s'hi havia afegit una capa de guix per corregir imperfeccions. L'aplicació es feia amb aquest humit. Una vegada aquest s'assecava per complet adquirien una superfície molt resistent.<br />
<br />
La tècnica del tremp també s'utilitzava per pintar murs. S'elavoraven les pintures barrejant els pigments amb cola, resina i ou. Tot i així quan parlem de la tècnica del tremp a la caseïna estem parlant d'un procés diferent. En aquesta es deshidrata la caseïna i s'hi afegeix calç i llet desnatada per aconseguir una pasta homogènia. El tremp a la caseïna és una pintura de ràpid assecatge i soluble a l'aigua.<br />
Paral·lelament trobem la tècnica del tremp d'ou. Aquesta és la mes usada per al mobiliari de l'època en la qual només s'utilitza el rovell de l'ou al qual s'hi afegeix oli de llinosa i vernís. Posteriorment es redueix amb aigua per per tal que l'aplicació del color sigui més fàcil.<br />
<br />
<br />
<div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Inconsolata; font-size: 13.5240001678467px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<br /></div>
Bruna Perez Turuhttp://www.blogger.com/profile/04178978211382733465noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3601394426457813023.post-33614705484765046502015-03-30T02:02:00.002-07:002015-03-30T02:02:37.304-07:00Arquetes alemanyes de ferroLes arquetes servien tant per guardar joies i objectes preciosos de petit tamany com per guardar documents, cartes i diners, tresors de l'ascendent burgesia. Va ser llavors quan es van transformar en un important element pel coneixement de la societat alemanya de l'època, els seus gustos i els seus diversos destins.<div>
<br /></div>
<div>
La gran majoria de les arquetes que s'han anat trobant tenen un elaborat treball de gravat. Aquesta tècnica va anar evolucionant al llarg de la història però en els seus inicis sabem que s'utilitzava un procés químic conegut com a gravat a l'aiguafort, el qual ja s'utilitzava a l'Edat Mitjana a França, Anglaterra i d'altres. Al segle XV es constata que ja s'utilitzava aquesta tècnica a Alemanya per la creació d'escuts i elms. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Daniel Hopfer va ser un dels primers en utilitzar aquest procediment a Alemanya i portar-lo a una doble dimensió: com a tècnica d'artesania i com a representació de l'evolució tècnica del gravat artístic. Aquest procediment va tenir gran acceptació durant el segle XVI, especialment a Nuremberg i Ausberg. Les armadures eren el principal destí d'aquesta tècnica però la seva naturalesa ornamental i de representació figurada sobre el metall es va estendre per plaques de panys, claus, arquetes... </div>
<div>
<br /></div>
<div>
La fabricació de caixes i arquetes es va dur a terme sobretot a Ausberg i Nuremberg. La diferència de la producció dels dos centres resideix en què Ausberg treballava més motius eclesiàstics mentre que Nuremberg seguia el radicalisme de les noves creences, cosa que va afavorir al boicot de les armeries catòliques. En aquestes últimes arquetes eren freqüents les representacions de parelles i quasi totes elles eren de dimensions petites.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
En alguns exemplars anteriors al segle XVI les figures humnes apareixen incloses en arcs i són relativament abundants els exemplars que es conserven. Aquests segurament gràcies al material del que estan fetes i per la facilitat de la reproducció dels motius, la qual cosa sembla indicar l'existència de nombrosos tallers dedicats a aquest tipus de treball.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Era comú l'ús de claus i xapes de reforç als costats i a la tapa, també la dissimulació o ocultació de l'accés a l'interior de l'arqueta i la utilització de panys de com a mínim quatre punts d'anclatge. </div>
Bruna Perez Turuhttp://www.blogger.com/profile/04178978211382733465noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3601394426457813023.post-40917079233338953642015-01-02T09:11:00.000-08:002015-01-02T09:11:36.764-08:00La casa: la història d'una idea. Edat Mitjana La història i l'evolució de la casa va conjuntament amb la història de la ciutat. No és homogènia, ni la qualitat dels edificis és ascendent per a tots els habitants, doncs en totes les èpoques coexisteixen exemples d'excel·lents cases que contrasten amb la proliferació de miserables habitacles.<br />
<br />
A l'Edat Mitjana, depenent dels materials de la construcció de la regió, les cases dels pagesos eren d'adobe, pedra o fusta i gaudien d'un espai o habitació amplia i coberta de palla i amb una llar de foc com a centre de la vivenda. Allà hi vivia tota la família i s'utilitzava com a graner i habitualment també era el mateix estable dels animals. Els més pobres doncs, tenien doncs unes vivendes molt dolentes, sense aigua corrent i quasi cap peça de mobiliari i poques possessions. Les seves cases eren tant petites que la vida familiar corria perill; aquelles cases d'una sola habitació eren poc més que un refugi on dormir.<br />
Només hi havia espai pels recent-nascuts: als fills grans se'ls separava dels seus pares i se'ls enviava a treballar com a aprenents o servents.<br />
<br />
Al contrari que aquests, hi havia qui si podia compartir la prosperitat medieval: els que vivien en les ciutats, La ciutat lliure va ser una de les innovacions més importants i originals. Es tractava d'una ciutat separada del camp. Els seus habitants crearien una nova civilització urbana. Aquests es diferenciaven de la resta de la societat, que era feudal, eclesiàstica o agrícola. Això significava que al mateix temps que s'arrastrava als vassalls a alguna guerra local, els burgesos de les ciutats gaudien d'un grau considerable d'independència i podien beneficiar-se de la prosperitat econòmica.<br />
<br />
Els burgesos vivien a una casa. Aquesta combinava la residència amb la feina. La ciutat medieval fortificada tenia una gran densitat de construcció. Els blocs de dos pisos solien tenir un sòtan que s'utilitzava com a magatzem i la part del pis que es comunicava amb el carrer solia ser una botiga. La casa tenia una gran habitació on es cuinava, es menjava i es dormia. Tenien només uns quants mobles i un taburet al costat de la gran xemeneia.<br />
Els bancs servien tant per guardar coses com per seure-hi. La gent menys acomodada utilitzava una arca com a llit on s'hi guardava la roba, que a la nit feia de matalàs. Eren comuns els bancs, els taburets i les taules desmontables. Els llits eren abatibles tot i que a l'Edat Mitjana les persones més importants dormien en grans llits permanents. Tot i així també es feien servir de seient. És curiós però la gent no solia seure en cadires. Tenien el seient dur i llis i un respatller alt i recte, amb una funció més decorativa que ergonòmica. Eren més que res, símbols d'autoritat.<br />
<br />
<br />
Els més nobles posseïen moltes residències i viatjaven molt i és per aquest motiu que tots els mobles eren desmontables i plegables. S'ho emportaven tot.<br />
<br />
La casa medieval era un lloc públic i no privat. A la sala es feien totes les activitats i aquestes diferents funcions es realitzaven mitjançant el canvi de lloc dels objectes. A la nit es retiraven les taules i es treien els llits. No hi havia intents d'ordenar els mobles de manera permanent.<br />
<br />
El que sorprèn de les cases medievals era la multitud i el pols vital que hi havia en el seu interior, estaven plenes de gent i servien com a llocs de reunions públiques per rebre i també per fer negocis. La intimitat era algo desconegut. Només la gent excepcional podia tancar-se a soles ja que habitualment dormien moltes persones al mateix llit.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Bruna Perez Turuhttp://www.blogger.com/profile/04178978211382733465noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3601394426457813023.post-1303275870299240142015-01-02T01:09:00.001-08:002015-01-02T01:09:05.231-08:00L'últim dia de Pompeia Pompeia és un municipi italià de la província de Nàpols situada a la plana del riu Sarno i als peus del Vesuvi. A l'agost de l'any 79 aquest va entrar en erupció i va matar a 5000 dels 20000 habitants de la ciutat, una de les catàstrofes naturals més conegudes en el món. I és que al cap de molts anys es van trobar els habitants de Pompeia carbonitzats i petrificats. La UNESCO ha declarat Patrimoni de la Humanitat la ciutat de Pompeia.<br />
<br />
En el documental veiem clarament la casa de Julio Polibio, un personatge il·lustre de la ciutat. Vivia amb tota la seva família i els seus esclaus en una domus, la qual gaudia d'un pati interior, d'un atri amb un impluvium rodejat de columnes. En aquest veiem la decoració amb molts detalls i ornamentacions arquitectòniques com els "trons" de pedra que formaven part de la mateixa paret. Parlant de parets veiem també com aquestes estàn pintades de colors, majoritàriament de color vermell i de color verd. A més a més disposen de decoracions pictòriques amb formes d'animals i vegetació.<br />
Veiem també la part de l'altar, on es feien ofrenes als Déus i als avantpassats de la família. En aquest cas però la família i els esclaus de Julio Polibio demanen a Júpiter que atruri la pluja de pedres pomez, provinents del Vesuvi.<br />
De la mateixa manera que els habitants de Pompeia van quedar carbonitzats, el mobiliari també. A la domus de Polibio hi veiem un biselum, un destacat símbol de privilegi i luxe. Així doncs corrovorem que el mobiliari depenia de la posició social a la qual un pertanyia.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Bruna Perez Turuhttp://www.blogger.com/profile/04178978211382733465noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3601394426457813023.post-44611868587860817802014-11-08T03:40:00.004-08:002014-11-08T03:40:56.161-08:00ELS OBELISCS EGÍPCIS<< Segle XVI a.C un vaixell egipci surt de Siene, ciutat de l'Alt Egipte, en els confins d'Etiopia, i baixa pel Nil vers a Karnak, portant una càrrega realment excepcional: dos enormes blocs de sienita. Aquests blocs tenen una altura de quasi 22 metres i un pes de 143 tones cada un. Per ordre del faraó Tutmés I han de ser elevats als costats del gran temple de Karnak.<br />
Aquests dos característics monuments i altres del mateix tipus, menats erigir per faraons, es poden admirar encara avui dia i han estat anomenats obeliscs des de la més llunyana antiguitat >><br />
<br />
<br />
És clar que l'època egípcia ha estat de les més estudiades i pensades gràcies a la resta d'objectes i construccions que s'han conservat i concretament s'ha especulat sobre el possible mètode constructiu dels obeliscs.<br />
Es diu que el primer pas era assegurar-se que la roca de la qual en sortiria el monument no presentés cap defecte, un cop segurs que no presentava fissures amb potents raigs d'aigua polien perfectament la roca.<br />
A continuació s'anivellava curosament la superfície amb pedres especials molt dures de 4 o 5 quilos cada una. Un cop la roca havia estat desbastada es traçava sobre ella el contorn de l'obelisc i al seu voltant s'aixecava una fosa. En aquesta hi baixaven els esclaus per fregar la roca mitjançant tascons de fusta.<br />
<br />
És tot un misteri com en l'època egípcia es duien a terme unes construccions tant o més espectaculars que les d'avui en dia, mereix una reverència i és que cap dels seus monuments eren recolzats per a la tecnologia, evidentment,<br />
<br />
I és que segurament es van arribar a construir per l'ambició dels faraons ja que en el cas dels obeliscs havien arribat a pesar 500 tones. No ens deixem els esclaus! Sense ells de ben segur que no haguessin estat possibles moltes de les mils construccions a admirar d'aquesta època.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="background-color: white; color: #252525; font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22.3999996185303px; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em;">
<br /></div>
Bruna Perez Turuhttp://www.blogger.com/profile/04178978211382733465noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3601394426457813023.post-57833852822220745412014-10-27T02:49:00.001-07:002015-01-02T01:10:34.139-08:00Mòmia de gat (715-30 aC).<span style="background-color: white; color: #555555; font-family: Lato, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 25px;">A l’igual que els éssers humans, determinats animals també van ser momificats en ser considerats com a manifestacions terrenals dels déus. </span><br />
<span style="background-color: white; color: #555555; font-family: Lato, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 25px;">En aquest cas el gat era l’animal sagrat de la deessa Bastis la qual tenia la missió de protegir la casa i alhora simbolitza l'alegria de viure, ja que es considera la deïtat de l'harmonia i la felicitat. </span><br />
<span style="background-color: white; color: #555555; font-family: Lato, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 25px;"><br /></span>
<span style="background-color: white; color: #555555; font-family: Lato, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 25px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXCh_f89EfBAGEsSLAjKMxgOHD9DaEuL249jv6ErzMpJrh7ZetqWLEGJXQjCa6cH9wkMfJUojZAA1K-824csTFceTbMOMILRWp8YJc9SxlFKsFo5WXkaHVa9Z1K2CEugpZbov4EYdKH_uQ/s1600/05-e-478-carles-fargas-102.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXCh_f89EfBAGEsSLAjKMxgOHD9DaEuL249jv6ErzMpJrh7ZetqWLEGJXQjCa6cH9wkMfJUojZAA1K-824csTFceTbMOMILRWp8YJc9SxlFKsFo5WXkaHVa9Z1K2CEugpZbov4EYdKH_uQ/s1600/05-e-478-carles-fargas-102.jpg" height="261" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: white; color: #555555; font-family: Lato, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 25px;"><br /></span>
<span style="background-color: white; color: #555555; font-family: Lato, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 25px;"><br /></span>
<span style="color: #555555; font-family: Lato, sans-serif;"><span style="background-color: white; font-size: 15px; line-height: 25px;">Com ja sabem el procés de momificació en la cultura egípcia era molt important ja que es considerava que la mort terrenal era només una interrupció temporal de la vida, ja que l'ésser humà tenia la possibilitat de viure eternament. Així doncs </span></span><span style="background-color: white; color: #555555; font-family: Lato, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 25px;">la momificació del cos era el procés que condicionava la possibilitat de vida eterna.</span><span style="background-color: white; color: #555555; font-family: Lato, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 25px;"> P</span><span style="background-color: white; color: #555555; font-family: Lato, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 25px;">erò tots aquests preparatius no servien de res si l’ànima del difunt no superava el judici al què era sotmesa per part d’un tribunal presidit per Osiris, déu dels morts. Un judici que valorava la virtuositat de la persona; en el cas de resultar favorable, l’accés a la immortalitat estava garantit i de no ser així moria irremeiablement. </span><br />
<span style="background-color: white; color: #555555; font-family: Lato, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 25px;"><br /></span>
<span style="color: #555555; font-family: Lato, sans-serif;"><span style="background-color: white; font-size: 15px; line-height: 25px;">Tot i així suposem que la momificació dels gats domèstics com el de la fotografia no rebia ni el mateix procés i tampoc s'havia d'afrontar al judici final davant Osiris sinó que es tractava com molts altres objectes d'una pertinença del faraó que havia d'emportar-se a l'altra vida. </span></span><br />
<span style="color: #555555; font-family: Lato, sans-serif;"><span style="background-color: white; font-size: 15px; line-height: 25px;">També es podria tractar, com ja hem dit d'una momificació especial ja que el gat era considerat una manifestació terrenal de la deessa Bastis.</span></span><br />
<span style="color: #555555; font-family: Lato, sans-serif;"><span style="font-size: 15px; line-height: 25px;"><br /></span></span>
<span style="color: #555555; font-family: Lato, sans-serif;"><span style="font-size: 15px; line-height: 25px;"><br /></span></span><span style="background-color: white; color: #555555; font-family: Lato, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 25px;"></span>Bruna Perez Turuhttp://www.blogger.com/profile/04178978211382733465noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3601394426457813023.post-39403856950857088492014-05-17T01:34:00.001-07:002014-05-17T01:34:39.785-07:00TENDÈNCIES 2013 <u><b>New Classics</b></u><br />
<u><b><br /></b></u>
Es tracte d'una tendència que es dirigeix a la creació de "nous clàssics del disseny", peces d'autor destinades a convertir-se en objectes de culte basades en les arrels del Disseny Industrial<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgIt0tLupw54vXTg1_feQuE6Pnl7_vY6jbhyphenhyphen2CkO4v4VOvjxijX34YMR6hViXvKfozclSBmmCk_IRNQZzhb-0Nm7uLUPdRBQCN4z6PV-fgNMmRhj0DGRQrdX-dA_4UQqIayvorFEO7TsZR/s1600/Eames-lounge.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgIt0tLupw54vXTg1_feQuE6Pnl7_vY6jbhyphenhyphen2CkO4v4VOvjxijX34YMR6hViXvKfozclSBmmCk_IRNQZzhb-0Nm7uLUPdRBQCN4z6PV-fgNMmRhj0DGRQrdX-dA_4UQqIayvorFEO7TsZR/s1600/Eames-lounge.jpg" height="241" width="320" /></a></div>
<b><u><br /></u></b>
<b><u><br /></u></b>
<b><u>Sublime by hand</u></b><br />
<b><u><br /></u></b>
La tendència de Sublime by hand suposa una nova manera d'apreciar la exclusivitat, on es reconcilia el <i>know how </i>tradicional de l'artesà amb la reinterpretació creativa i personal del dissenyador.<br />
Un exemple de Sublime by hand seria la marca Moroso la qual introdueix alguns d'aquests objectes que segueixen la tendència.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuf1mGocPSn5DXJnjGrlmuaKQYQIuDXAm-gpvxEMbydAA-51X143SwRo8gZUVne07T6mBkLQuiKIB10u1aN4FZOybGs8k9cr2FIdWhDwuF7AB8Q5RMweqNPs7yRFuL71w9iQDiqSpONDlv/s1600/cover9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuf1mGocPSn5DXJnjGrlmuaKQYQIuDXAm-gpvxEMbydAA-51X143SwRo8gZUVne07T6mBkLQuiKIB10u1aN4FZOybGs8k9cr2FIdWhDwuF7AB8Q5RMweqNPs7yRFuL71w9iQDiqSpONDlv/s1600/cover9.jpg" height="320" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
Aquest és una peça del dissenyador Tord Boontje. La peça pertany a la col·lecció M'Afrique i tant la tela com la base de fusta estan fetes a mà.<br />
<br />
<b><u>The Essentials</u></b><br />
<b><u><br /></u></b>
Es basa en el bon disseny, amb la vocació de millorar la qualitat de vida de les persones. Així, els objectes han de ser impecables, perdurables en el temps i sobretot útils, de manera que resolguin les nostres necessitats, ja siguin funcionals o emocionals.<br />
Una marca que segueix aquesta tendència en tots els seus productes és Ercol. La taula <i>Treviso Desk </i>ens mostra clarament la seva simplicitat tot i tenir calaixos.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTNoOwvctU0me1Pslf7fOVio7XgSj_1gDXG0cmdbIHFUnXsT7j25LPXrmpkM4EuXWwPe3YVaNaTywzlDLueYcgFMJZ3zdnaPIL5xVp3pWNhupacxaX-tHFTLEQSv6K7j8NNktiGJYnmsxt/s1600/home-office-desks.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTNoOwvctU0me1Pslf7fOVio7XgSj_1gDXG0cmdbIHFUnXsT7j25LPXrmpkM4EuXWwPe3YVaNaTywzlDLueYcgFMJZ3zdnaPIL5xVp3pWNhupacxaX-tHFTLEQSv6K7j8NNktiGJYnmsxt/s1600/home-office-desks.jpg" height="425" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
<b><u>Once upon a future</u></b><br />
<b><u><br /></u></b>
El producte, més que mai, es converteix en un servei, en un enllaç amb la informació que ens reporta. És llavors quan ens comuniquem amb els nostres objectes, interaccionen amb nosaltres i aprenen.<br />
Una de les marques que segueix aquesta línia futurista és Electrolux i és que hi ha una quantitat d'elements inimaginables que ja s'han portat a terme.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV5-MVKIZDQSem50KD5GONgvE7unqJGfL2lgNUNjKVJ29a4EF1JQFipwEIfAI3aX313ViTxr_gcAxFFLZAKdAa0OlQRs-DNLnW8xmW-nuagoUX4vRCZfPYgo4KzklCMXMnCdqxHdCmXQDz/s1600/electrolux01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV5-MVKIZDQSem50KD5GONgvE7unqJGfL2lgNUNjKVJ29a4EF1JQFipwEIfAI3aX313ViTxr_gcAxFFLZAKdAa0OlQRs-DNLnW8xmW-nuagoUX4vRCZfPYgo4KzklCMXMnCdqxHdCmXQDz/s1600/electrolux01.jpg" height="282" width="400" /></a></div>
<br />
Es tracta d'Enginyeria genètica, carn envasada i plats de peix al steu abast. Aquest dispositiu d'escalfament prepara cada element envasat d'acord amb l'etiqueta de RFID. El seu creador és un estudiant suís i l'ha anomenat <i>Cocoon.</i><br />
<i><br /></i>
<b><u>Everyday Solutions</u></b><br />
<b><u><br /></u></b>
S'agafa com a punt de partida les noves situacions de l'usuari. Es proposen productes dinàmics, ingeniosos, i pràcticsque simplifiquen i faciliten les accions de cada dia. És llavors quan es recupera i es torna a pensar allò multifuncional, plegable, modular, transformable i polivalent.<br />
La marca que s'adapta totalment a aquesta tendència seria LaGranja.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicl3sdIdZYBl_ouhaA0ZcMRDxiylLghDvqcmlXniHl7VI76wQQPavMp3weUCSju2_3aMZRffDFA_54WxB2ttUim5ur00h7pPKk6fWzsbDqXrhL5A2RjzlG0HYGFxPJlMYaal0s_JWPBi-c/s1600/Metalco_Abracadabra_web_01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicl3sdIdZYBl_ouhaA0ZcMRDxiylLghDvqcmlXniHl7VI76wQQPavMp3weUCSju2_3aMZRffDFA_54WxB2ttUim5ur00h7pPKk6fWzsbDqXrhL5A2RjzlG0HYGFxPJlMYaal0s_JWPBi-c/s1600/Metalco_Abracadabra_web_01.jpg" height="258" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
S'anomena el Banc Abracadabra. És un set d'elements, de materials i colors diferents que, combinats entre si donen vida a infinites combinacions. Lineal, en illa, creu, o amb una estructura ramificada. <span style="font-family: Lato, Helvetica, Arial;"><span style="background-color: white; font-size: 12px; line-height: 14px;">És un antídot al gris de les nostres ciutats. </span></span><br />
<span style="font-family: Lato, Helvetica, Arial;"><span style="background-color: white; font-size: 12px; line-height: 14px;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Lato, Helvetica, Arial;"><span style="background-color: white; font-size: 12px; line-height: 14px;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Lato, Helvetica, Arial;"><span style="background-color: white; font-size: 12px; line-height: 14px;"><b><u>Basik & Raw</u></b></span></span><br />
<span style="font-family: Lato, Helvetica, Arial;"><span style="background-color: white; font-size: 12px; line-height: 14px;"><b><u><br /></u></b></span></span>
<span style="font-family: Lato, Helvetica, Arial;"><span style="background-color: white; font-size: 12px; line-height: 14px;">Proposa productes extremadament simples i austers però funcionals i creatius com solucions davant el consumisme. Ho fa des de una perspectiva amable i propera a l'usuari. </span></span><br />
El grup d'arquitectes Taf Architects n'és un exemple amb la Wood Lamp.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHFnPYr8SXovFj38tIN_2ZjyH3Yib1Bj4_r6A78sBu89uSI97EbUt91u4n38cGCsomAW93gfCU0tDdjNvq7Ewy_6LCr-n1Vm8ylfc8LUdIX4uxES6lo0DZy-R3lRLrEN5MiCfP9Z-OnifF/s1600/collection_Wood_Lamp-Lighting-design_1141_2694_large.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHFnPYr8SXovFj38tIN_2ZjyH3Yib1Bj4_r6A78sBu89uSI97EbUt91u4n38cGCsomAW93gfCU0tDdjNvq7Ewy_6LCr-n1Vm8ylfc8LUdIX4uxES6lo0DZy-R3lRLrEN5MiCfP9Z-OnifF/s1600/collection_Wood_Lamp-Lighting-design_1141_2694_large.jpg" height="273" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<b><u>Mind The Green</u></b><br />
<b><u><br /></u></b>
Ens animen a pensar d'una manera molt més creativa de cara a un futur compartit. Es tracta de buscar pràctiques i processos que no només siguin menys perjudicials sinó que siguin beneficiosos per lindividu, la societat i el medi ambient. Un dels seus representants és Jin Kim<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-c5ok7cZ2L75fujpDXTb0eiNEA1qROupITD6Z_aAcm_VxlQUQHb6WBJ1GabL4Up14FxogHa_IxDAel-avO-4g-B92Q41fxrV88vwr6VA_iLGmvyDMYOhEpTOGqUn6Bn4s9sPV4IcHj7Ml/s1600/ponding2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-c5ok7cZ2L75fujpDXTb0eiNEA1qROupITD6Z_aAcm_VxlQUQHb6WBJ1GabL4Up14FxogHa_IxDAel-avO-4g-B92Q41fxrV88vwr6VA_iLGmvyDMYOhEpTOGqUn6Bn4s9sPV4IcHj7Ml/s1600/ponding2.jpg" height="640" width="498" /></a></div>
<br />Bruna Perez Turuhttp://www.blogger.com/profile/04178978211382733465noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3601394426457813023.post-39144308002352702622014-05-02T11:37:00.001-07:002014-05-02T13:00:13.421-07:00Làmpada OCO, Causas Externas<div class="" style="clear: both; text-align: justify;">
Causas Externas és un grup de disseny barcelonó que consta de dues persones, la Clàudia Roselló i David Martí Vilardosa. Ells es defineixen com un equip barceloní dedicat al disseny industrial.</div>
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjP8FrXQEmZNwBxL7uTLCUPfy9-_AaLZosaim_lIa3WBuglGAagzkz9kWSIVMpm1IMdeesxsDeE26iIqcWWAub_jt8FNFJEizMtD0o8T58-0b_MTZ-462zRGnCAKy3Jd1gHBew4CnaC56dG/s1600/ula.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjP8FrXQEmZNwBxL7uTLCUPfy9-_AaLZosaim_lIa3WBuglGAagzkz9kWSIVMpm1IMdeesxsDeE26iIqcWWAub_jt8FNFJEizMtD0o8T58-0b_MTZ-462zRGnCAKy3Jd1gHBew4CnaC56dG/s1600/ula.jpg" height="281" width="400" /></a><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj50RlkNl097kJ7X-mQsxsebwXSoT9yaYrvZjwBge_n6wgvYnvmtSQ9FTZxH3HgJ0SKMkciTMczv0Xu3rfZ8kmN-ZIznrCYe4CEfIMv1Y8q1OjbQG8W7xFCkWyUgJBINzhorn_OvTp_44PT/s1600/santaandcole.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj50RlkNl097kJ7X-mQsxsebwXSoT9yaYrvZjwBge_n6wgvYnvmtSQ9FTZxH3HgJ0SKMkciTMczv0Xu3rfZ8kmN-ZIznrCYe4CEfIMv1Y8q1OjbQG8W7xFCkWyUgJBINzhorn_OvTp_44PT/s1600/santaandcole.jpg" height="320" width="224" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
La làmpada OCO és una làmpada de jardí que també compleix la funció en porxos i terrasses, il·luminant discretament la nit. La part superior projecta una llum cenital, esquitxant la visió nocturna com cuques de llum. Aquesta làmpada consta d'un fust d'alumini negre i una carcassa de polímer tècnic.<br />
<ul style="background-color: #231f20; border: 0px; bottom: -5px; color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 11px; left: 20px; line-height: 11.199999809265137px; list-style-type: none; margin: 0px 0px 20px; outline: 0px; padding: 0px; position: absolute; vertical-align: baseline;"><br /></ul>
A més a més també pot tenir dues altures diferents i dues versions: la mòbil amb piqueta per clavar al terra (amb una base com a suport opcional) i amb una base fixa. La part superior pot ser verda o taronja.<br />
<br />
OCO, m'ha cridat sobretot l'atenció per ser una peça la qual engloba senzillesa i alhora eficàcia. Penso que està resolta d'una manera excel·lent, crida l'atenció i la manté en les seves formes marcades i clares i sobretot en la il·luminació que aporta, ni molt intensa ni molt tènue. Crec també que el fet de tenir diverses versions faci que sigui encara més interessant. És ideal per a qualsevol espai, tant interior com exterior. Té presència sigui on sigui.<br />
<br />
<br />
<br />Bruna Perez Turuhttp://www.blogger.com/profile/04178978211382733465noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3601394426457813023.post-74912845257708580692014-04-05T02:34:00.002-07:002014-04-05T02:34:21.369-07:00LA POSTMODERNITAT En el món del disseny, la postmodernitat té antecedents en el final del Moviment Modern on hi trobem l'Antidisseny o també anomenat Disseny Radical representat per grups com l'Studio Alchimia o el Grup Memphis.<br />
<br />
Ells van reinvindicar a través dels seus dissenys la necessitat de deixar enrere el funcionalisme. Van ser ells qui van anar més enllà de la forma i la tècnica. Amb això van aconseguir resultats que va ser considerats provocatius i alhora antítesis del que un "bon dissenyador" havia de fer. L'Antidisseny va ser un dels precedents del Postmodernisme.<br />
<br />
A partir d'aquí totes les bases del Moviment Modern van entrar en una crisi, la qual va fer que tots aquests es substituïssin per la intuició, la sensibilitat, l'afecte, l'emoció, el plaer... com a alternativa al racionalisme, bases fonamentals per encaminar-nos cap a un canvi de concepció, una nova visió del disseny.<br />
<br />
És després de la decaiguda dels valors del Moviment Modern quan apareix el Postmodernisme, una època, encara vigent, que va néixer també a partir de la decadència de la societat industrial i de les transformacions econòmiques, socials i polítiques.<br />
<br />
Dins el Postmodernisme podem trobar varies bifurcacions, segons André Ricard<br />
<br />
<ul>
<li>La que continua l'estètica depurada del disseny modernista: formes bàsiques, molt senzilles, però de gran qualitat en materials, en l'execució i en els acabats.</li>
<li>La que exalta aspectes tecnològics, més conegut com el High Tech</li>
<li>La que proposa formes expressives tosques i rudimentàries. Rebuig de l'ordre, les proporcions, la coherència, l'harmonia, la simetria o el confort.</li>
<li>La que fa ús de la gran llibertat de formes que sorgeix però sense oblidar ni deixar en un segon terme la funció.</li>
<li>La que sacrifica la practicitat dels problemes, creant <i>objectes espectacle</i> que criden l'atenció per la seva particularitat de formes. </li>
</ul>
<br />
<br />
<br />Bruna Perez Turuhttp://www.blogger.com/profile/04178978211382733465noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3601394426457813023.post-24805135774577787992014-02-26T07:21:00.001-08:002014-02-26T07:22:53.842-08:00Mon Oncle (1958)<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3xn5Fal-eUDTql4bwpJc8dDnkVnkaOmw_ffgKwmwDBmkemtbLQPk5pQYyL1U821nR1j9bSrpqIM2CxKWgLwG3BS5Wjoqlai2XoPnkwE1U88Gbv3NlsV-mVY9JUoPtsO6uWTUr06GBSS8u/s1600/1268526917-affiche.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><i>El senyor Hulot (Jacques Tati) no té feina i s'ocupa de portar el seu nebot Gérard (Alain Becourt) a l'escola i portar-lo després a la ultramoderna casa de la seva germana (Adrienne Servantie) casada amb el senyor Arpel (Jean-Pierre Zola) qui intenta ocupar al seu cunyat a l'empresa de fabricació de tubs de plàstic on treballa. </i><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTY-XWurDppRKJ4Ygc2XEinc5jmyLSI61eULMwIR51cjiY4MFHfPtQ865Y6M009uEMLhQGauXEc6flINZ46sxu8d6xClYCgolZZaAjhdC005uLKpCqg0wO1sobeeAQRODeUbp5oM7w0ufZ/s1600/1268526917-affiche.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTY-XWurDppRKJ4Ygc2XEinc5jmyLSI61eULMwIR51cjiY4MFHfPtQ865Y6M009uEMLhQGauXEc6flINZ46sxu8d6xClYCgolZZaAjhdC005uLKpCqg0wO1sobeeAQRODeUbp5oM7w0ufZ/s1600/1268526917-affiche.jpg" height="320" width="240" /></a></div>
<i>Mon Oncle </i>és una comèdia francesa del 1958 dirigida pel cineasta Jacques Tati. En la pel·lícula el director francès caricaturiza la moderna societat de consum, posant èmfasi a la seva banalitat manifestada sobretot per uns inútils i prescindibles estris i artefactes automàtics que, això no obstant han esdevingut protagonistes de la quotidianitat domèstica.<br />
<br />
En la pel·lícula hi podem veure molts contrastos del moment (anys 50).<br />
Per una banda se'ns mostra un món ultramodern i molt ostentós on regna la modernitat i els estris automàtics on els protagonistes són superficials i es deixen guiear per les aparençes. Per altra banda trobem un món més càlid, tradicional, humil i vulgar. El connector d'aquests dos móns és el fill del matrimoni Arpel el qual passa d'un món a l'altre de la mà del seu tiet el senyor Hulot. <br />
<br />
El director explica i ens mostra d'una manera una mica peculiar la influència de l'habitatge en les persones que hi habiten. En el cas del matrimoni i pares de Gérard podem dir que són caracteritzats per la modernitat i l'ultratecnicitat. Són una parella que busquen la perfecció dins la seva casa. Ell és director d'emoresa i ella mestressa de casa.<br />
<br />
El senyor Hulot, en canvi, es caracteritza per ser una persona humil amb molt d'humor. És ell qui passa bones estones amb el seu nebot Gérard el qual està molt limitat quan està amb els seus pares. El nen l'admira i és per això que cada dia desitja estar amb el seu tiet. L'habitatge d'aquest es troba en un barri humil on la gent es coneix. Sense dir-ho, entenem que el senyor Hulot menysprea el nou estil de vida que ha invadit la França de la post-guerra, amb la
seva moderna arquitectura, els seus automàtics aparells domèstics i el
seu tarannà consumista.<br />
<br />
El contrast es veu clarament quan el tiet de Gérard entra dins el cercle social del matrimoni Arpel. Es nota que està fora de lloc i no sap actuar per la casa moderna.<br />
<br />
Tot i així és gràcies al senyor Hulot que la seva germana obre els ulls per tornar-se més humana i adonar-se alhora que l'ultratecnificació no és tant útil si la felicitat no és dins seu. Es llavors quan es comença a crear una relació més amistosa amb el seu fill. No obstant han fet tard, el senyor Arpel amb un cert odi al seu cunyat l'envia a una seva fàbrica de l'estranger.<br />
<br />
<br />Bruna Perez Turuhttp://www.blogger.com/profile/04178978211382733465noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3601394426457813023.post-84045126476715055302014-01-15T01:16:00.001-08:002014-01-22T01:23:25.668-08:00LA TORRE DE LOS AMBICIOSOS<div style="text-align: justify;">
<i><b>Executive Suite</b></i> és una pel·lícula nord-americana del 1954 en la que s'hi reflecteix el personatge real Charles Eames. Aquesta gira entorn a la mort del president d'una important fàbrica de mobles. A partir d'aquí es desencadenarà una lluita implacable per la successió. La lluita pel poder portarà als candidats a utilitzar tots els medis que tenen a l'abast, sense excloure els cops baixos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIy42mZqO3W6b04J9xSL4q4n44nmfydfwGdpCXB91Gsyd2KQ_ijyc7P7xryVXxwFojv_Q18Ks5ay1kVmqCXzhQNlVSBqok52W1pkwitOHo_pfB9YgbLkOvjRjTobE4wF8132hblFcT0Un0/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIy42mZqO3W6b04J9xSL4q4n44nmfydfwGdpCXB91Gsyd2KQ_ijyc7P7xryVXxwFojv_Q18Ks5ay1kVmqCXzhQNlVSBqok52W1pkwitOHo_pfB9YgbLkOvjRjTobE4wF8132hblFcT0Un0/s1600/images.jpg" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">
Pel que fa al tipus de mobiliari que es veu reflectit en la pel·lícula podem dir que aquest varia segons els diferents espais que es van veient.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
En un despatx d'alt nivell hi hem trobat sillons de pell amb forma de petxina, un recarregament important en les làmpades, en els escrpitoris i altres mobles que ofereixen gravats i sobretot, molts quadres i sillons tapissats. Pel que fa al vestuari dels propietaris dels despatxos es caracteritzen per anar "trajats" així com també amb barrets. Ultilitzaven pluma per escriure, és clar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Dalt la torre on es fa la votació sobre el nou president de l'empresa es podria catalogar amb un estil Neogòtic, ja que la presència de la fusta gravada és important així com també els mobles grans i carregats. La porta d'entrada és especialment gran on hi ha també la presència d'arquitraus. Hi trobem també grans rellotges de peu. Com a element decoratiu hi ha plantes artificials.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ja per últim trobem la casa del personatge inspirat amb Charles Eames. Aquesta a diferència dels altres espais que hem analitzat podria ser contemporània ja que hi veiem l'obra vista amb cadires de vimet i sobretot gens carregada a nivell decoratiu. Hi trobem també sofàs de tela amb grans estanteries i colors llisos. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A grans trets podem dir que és una pel·lícula que tot i tenir poca acció està ben resolta tenint en compte en quina època ens trobem, és evident que la qualitat de gravació és baixa i a vegades, mareja, i que durant tota la pel·lícula no sentim música sinó el soroll ambient real. Tot i així ha estat interessant veure a través d'una pel·lícula l'estil i el tipus de mobiliari que hi havia.</div>
Bruna Perez Turuhttp://www.blogger.com/profile/04178978211382733465noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3601394426457813023.post-85761741014214803562013-12-01T03:25:00.002-08:002013-12-04T06:28:42.490-08:00ARNÉ JACOBSENArné Jacobsen (1902- 1971) ha estat catalogat com un arquitecte i dissenyador de l'Estil Internacional. Els pares d'aquest estil van ser els directors de l'escola BAUHAUS com Walter Gropius i Mies van der Rohe els quals van emigrar als Estats Units durant la primera Guerra Mundial.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEji_8jPlbh4m6YVXcOUji_UlBSQLWYQ29MSe05laV_MeSkhpv5zLpoRX5N2Hg4MAVdvtdVY4-9qbcipViZ_ZPnBeV4CF6gywnh2QnOXH4CGMW5VUy2Y18x9DIBBwxAKplB9K7xZKLAmYzZ7/s1600/arne_jacobsen-l.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEji_8jPlbh4m6YVXcOUji_UlBSQLWYQ29MSe05laV_MeSkhpv5zLpoRX5N2Hg4MAVdvtdVY4-9qbcipViZ_ZPnBeV4CF6gywnh2QnOXH4CGMW5VUy2Y18x9DIBBwxAKplB9K7xZKLAmYzZ7/s200/arne_jacobsen-l.jpeg" /></a></div>
L'Estil Intenacional ha estat caracteritzat per la seva claredat de formes i la seva elegància. Tot i així va tenir més presència respecte el Moviment Modern i va potenciar la producció en sèrie industrial. No obstant en aquest estil cada dissenyador portarà el disseny als seus propis gustos.
ARNÉ JACOBSEN va ser paleta per uns anys. Va començar la seva carrera d'arquitectura estudiant en la Kongelige Danske Kunstakademi de Copenhague, on es va graduar en 1927. Després va fundar el seu propi estudi en Hellerup per a treballar en arquitectura i interiorismE de forma independent. Les seves influències van ser de Le Corbusier, Gunnar Asplund, i Ludwig Mies van der Rohe. Va ser pioner del disseny modern a Dinamarca, amb la seva obra "La casa del futur" dissenyada juntament amb Fleming Lassen en 1929. El seu major projecte va ser l'edifici per a la termianl aèria SAS i el Royal Hotel de Copenhague (1956-1960) on Jacobsen va intervenir en cada detall com la tapisseria i la il·luminació. Per aquests anys, també incursionó en el disseny industrial, amb objectes com les cadires Ant (1951-1952) i les Sèries 7 (1955) per a Fritz Hansen.<br />
Va dissenyar entorn la senzillesa, l'elegància, el funcionalisme. La seva figura dins el disseny ha estat important ja que farà obres d'art total (s'encarrega de dissenyar l'edifici, el mobiliari i els teixits).<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0mF_aL3je4pExHZoyjlFnd7HP_mStmktW_e9xdPbFiGHOQLSA0XaEcsaeblCqvBHXcdP_9AsXayFTiE_IR2eLsx9JpGxPa1tsZsJMczwMxBSzZKnnTjf6JlKzTSfhz9lqnxyA0AX5DAL7/s1600/arne-jacobsen-chairs.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0mF_aL3je4pExHZoyjlFnd7HP_mStmktW_e9xdPbFiGHOQLSA0XaEcsaeblCqvBHXcdP_9AsXayFTiE_IR2eLsx9JpGxPa1tsZsJMczwMxBSzZKnnTjf6JlKzTSfhz9lqnxyA0AX5DAL7/s320/arne-jacobsen-chairs.jpg" /></a></div>
<b>CADIRA ANT.</b> Es caracteritza per tenir només tres potes (un cop Jacobsen va morir es va fer la versió de quatre potes) i la seva funcionalitat, ja que està pensada per ser apilable i per ocupar poc espai.
És de fusta laminada i doblegada lacada en negre (seient respatller d'una sola peça). Tot i així en van fer després de molts colors diferents.
Dins el disseny de la cadira hi havia també la seva pròpia taula i altres versions com la Sèrie 7, la Grand Prix, la 3103 i la 3108. Algunes versions d'aquestes porten rodes, reposabraços, entre d'altres
Bruna Perez Turuhttp://www.blogger.com/profile/04178978211382733465noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3601394426457813023.post-10023361713991386912013-11-08T01:17:00.000-08:002013-12-04T06:28:13.199-08:00LA CASA. HISTORIA DE UNA IDEA<div style="text-align: justify;">
Els anys 20 van estar l'època de les grans aparicions artístiques i els canvis respecte els moviments artístics i creatius. El considerat últim moviment d'aquesta època és l'anomenat Art Déco. Tot i així trobaríem un altre moviment important com és l'Esprit Nouveau. </div>
<div style="text-align: justify;">
L'<b><i>Art Déco</i></b> (Art Decoratiu) conviu amb molts altres estils del moviment modern i és per aquest motiu que no tenim constància de quan acaba. Aquest afecta a totes les decoratives i també inclús al cinema, la publicitat, la fotografia entre d'altres.<br />
<br />
L'Art Déco es donarà a conèixer a partir de l'Exposició d'arts decoratives de París l'any 1925, de fet, serà l'estil predominant de l'exposició.
En ella es va reflectir l'Art Déco, un estil que tenia la pretensió de fer objectes funcionals moderns i econòmics que estiguessin a l'abast de tothom. És caracteritzat també per les seves peces i el seu estil glamurós. També faràn peces excepcionals i virtuoses degut a l'eufòria després de la I Guerra Mundial; tindrà també moltes influències africanes i en canvi no es fixarà gens en el passat pel que fa al disseny d'interiors. No obstant aquesta sensació de luxe no anirà lligada als grans ornaments que fins ara s'havien utilitzat per aconseguir-la.<br />
<br />
És gràcies a totes aquestes coses que l'Exposició serà considerada un èxit considerant l'Art Déco com l'estil "més modern dels moderns".
En la mateixa exposició hi van estar presents molts altres estils. El més remarcat per les seves crítiques seria l'<b><i>Esprit Nouveau</i></b> amb el pavelló de <b>Le Corbusier</b>.<br />
Aquest va crear molta polèmica ja que no tenia decoració i l'interior estava nu i inacabat igual que l'exterior. Per molts en el pavelló no hi havia ni art. Tenia un aspecte més industrial que casolà.<br />
<br />
Le Corbusier ha estat un dels millors arquitectes del segle XX i és caracteritzat pel seu estil sense cap tipus de decoració. A més a més també estava en contacte amb la tecnologia, (al igual que els de l'Art Déco)la qual la consideraven com algo divertit. Le Corbusier buscava amb tot això, la funcionalitat i es que de fet ell mateix va considerar que "la casa és un màquina on viure", per tant era un espai eficient per tots aquells que hi visquessin. Hi va afegir la tecnologia per tal de crear l'eficiència domèstica encara que es creessin espais buits sense cap tipus d'ornamentació.
Per ell les necessitats humanes eren universals i es podien uniformar i, en conseqüència, les solucions eren generals i no personalitzades. Veia la casa com un objecte produit en massa al qual era l'individu el que s'havia d'adaptar.
Pel qua fa a la feina del dissenyador també creia que era el qual s'encarregava de trobar la solució correcta i una vegada aquesta havia estat trobada la gent havia d'acostumar-se a ella. És per aquest motiu que utilitza mobiliari d'oficina.<br />
<br />
En la meva opinió crec que el moviment de l'Esprit Nouveau no va rebre l'atenció del públic de manera positiva ja que després de la I Guerra Mundial, la societat buscava interiors amb peces decoratives que els fessin sentir a gust dins també del seu criteri de bellesa i, en canvi Le Corbusier tot i trobar potser la funcionalitat no va ser tant acceptat com l'Art Déco.
Es van decantar a la decoració i no a la funcionalitat que els hi proporcionava Le Corbusier.
Tot i així posteriorment es prendrà model de Le Corbusier i el seu pensament.
</div>
Bruna Perez Turuhttp://www.blogger.com/profile/04178978211382733465noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3601394426457813023.post-91835863754808552742013-10-16T03:27:00.002-07:002013-10-16T03:27:48.079-07:00Marcel Breuer, la recerca de la suspensió en l'aire
L'escola innovadora de la <b>Bauhaus</b> va sortir a la llum a Alemanya amb el recolzament de Weimer l'any 1919. Aquesta fusionà la docència de les belles arts i de les arts i oficis. Malgrat tot, fou clausurada degut al naixement del nazisme al 1933. Tot i el seu tancament encara ara es conserven les influències dels seus protagonistes com ara Wassily Kandinsky, Paul Klee, Walter Gropius i el mateix Marcel Breuer.
La Bauhaus va destacar pel disseny i la creació de mobles, les quals van patir una gran transformació i innovació gràcies als seus personatges. <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFI408UE_HTW5EJvIXg-f8LNyKR01f4I-wpGGkbrYd3xlpIo1sMlliE2xX5g3jqowml789NAvNFpAqHi03D9VdeAD9gAw0SI4UtkHvml-FnTkPTWAVCwCojkfqmaWiHzMUX5BAK749gF_o/s1600/lattice+chair.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFI408UE_HTW5EJvIXg-f8LNyKR01f4I-wpGGkbrYd3xlpIo1sMlliE2xX5g3jqowml789NAvNFpAqHi03D9VdeAD9gAw0SI4UtkHvml-FnTkPTWAVCwCojkfqmaWiHzMUX5BAK749gF_o/s200/lattice+chair.jpg" /></a></div>Trobem la cadira de travessers (Lattenstuhl o Lattice chair) de Marcel Breuer. També va destacar pels dissenys de mobles que tenen com a base l'acer tubular els quals han esdevingut una gran icona del segle XX per la recerca de funcionalitat i la desmaterialització progressiva. També ho són la cadira Barcelona i Weissenhof de Mies van der Rohe.
El mobiliari Bauhaus va des dels primers anys dels tallers d'ebenisteria tradicional a l'experimentació de noves formes, nous materials i tècniques, fins i tot als prototips per a la producció seriada. També hi trobem inclosos alguns dissenys de professors fets fora de l'escola.
L'any 1925 es produí un augment en la producció i demanda de mobles que malauradament creà una contenció a causa de les patents i llicències entre l'escola i els mateixos dissenyadors vinculats en ella.
La figura de Marcel Breuer és inseparable de la Bauhaus, primer com a estudiant i més tard com a director de taller. Breuer va esdevenir un dels grans dissenyadors més prestigiós i influent durant la dècada de 1920 i després en la seva activitat professional com a arquitecte i dissenyador de mobles a tot Europa i als Estats Units. És conegut per la seva innovació en l'acer tubular, l'alumini i el contraplacat de fusta. La seva primera obra de taller va ser la "cadira africana" o "cadira romàntica". Dos anys després creà la cadira coneguda com a Lattice chair o Slatted chair on ja s'evidenciava la seva influència propera a l'abstracció del grup De Stijl i especialment del seu dissenyador Rietveld.
Durant la primera etapa de la Bauhaus (<b>Weimar 1919-1925</b>) amb Walter Gropius com a director es va decidir que les classes serien impartides a parts iguals per un mestre d'art i un mestre de taller. Itten e va ser el primer<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnTbCyjqb4-xsWeT3R5nd4Jvb9y4B7R9FmoAUvqsS47TUW-lz5Rqq3wp0gVOxC-rC0bxHmjp-Ufh_e0NBQ9NQP8MPMDC3rM5v84tVIpQEUkj7bh_cxOT-cHg7AebAGU0nQzpFcDqfgKknA/s1600/1294320071-marcel-breuer-2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnTbCyjqb4-xsWeT3R5nd4Jvb9y4B7R9FmoAUvqsS47TUW-lz5Rqq3wp0gVOxC-rC0bxHmjp-Ufh_e0NBQ9NQP8MPMDC3rM5v84tVIpQEUkj7bh_cxOT-cHg7AebAGU0nQzpFcDqfgKknA/s200/1294320071-marcel-breuer-2.jpg" /></a></div> mestre d'art fins que al 1922 Gropius el va succeir.
Els dissenys de la Bauhaus d'aquesta època es van caracteritzar visualment per ser innovadores en el tintat de les fustes o en la inclinació de les potes posteriors de les cadires. Tot i així es continuen basant en formes convencionals. Aquests van ser acceptats per la classe mitjana de l'època. Però van ser els dissenys més radicals de Marcel Breuer i Josef Albers els que van portar a l'escola de la Bauhaus a la fama. El llum de Jucker i Wagenfeld i la cadira de travessers de Breuer van esdevenir la peça insignie. Tot i així la cadira de Breuer va ser associada a una escultura encara que Breuer la dissenyés basant-se i pensant només en el funcionalisme influenciat per Frank Lloyd Wright i les idees del moviment De Stijl.
Entre el 1923 i el 1925 el taller d'ebenisteria i tota l'escola de la Bauhaus van viure els seus anys daurats tot i que la producció en sèrie estava fora del seu abast ja que no comptava amb suficients recursos tècnics i perquè el mercat no estava encara preparat per aquests productes. Així doncs la cadira de travessers de Breuer va ser produida manualment a cada encàrrec.
El talent de Breuer era evident i al 1924 va marxar de la Bauhaus per centrar-se en els seus dissenys. Es va traslladar a París a treballar per un arquitecte però al 1925 va acceptar tornar a la Bauhaus, al taller d'ebenistaria de<b> Dessau (1925-1928)</b>, després de rebre una invitació de Walter Gropius per dirigir el taller d'ebenisteria. Va ser l'etapa més celebrada i de major èxit en la producció de disseny de mobles, superant l'època de Weimar. Aquesta va coincidir amb els dissenys de mobles de Breuer fent servir l'acer tubular. Aquests van esdevenir autèntics emblemes de la Bauhaus. <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2WlmM6KSPvl_sR4bFH4atnKrCDNxEWk4DTwcznwqgsuQslE2ZKGOunMvpq_EGrs3yyg9p8PgTLxCK59fSRIZ4l2Wl_7Qsmqfj-18AJNuc5_DhMZfBPCsqsCV39S-Xvh8mu1YUt5ThsuYb/s1600/bauhaus.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2WlmM6KSPvl_sR4bFH4atnKrCDNxEWk4DTwcznwqgsuQslE2ZKGOunMvpq_EGrs3yyg9p8PgTLxCK59fSRIZ4l2Wl_7Qsmqfj-18AJNuc5_DhMZfBPCsqsCV39S-Xvh8mu1YUt5ThsuYb/s320/bauhaus.gif" /></a></div>No obstant Breuer produirà aquest tipus de moble fora de l'escola, en una empresa pròpia. Tot i l'èxit d'aquest disseny, el catàleg de l'escola publicat entre el 1925 i el 1926 no aportarà cap novetat respecte els dissenys de Weimar. A més a més les dificultats econòmiques de la ciutat afectà la reducció de professorat i l'adquisició de material per produir. Per contra els dissenys de Breuer per a l'edifici de l'escola i per a la casa de Walter Gropius van inaugurar el nou període amb molt bona acollida de la premsa. Fins i tot Wassily Kandinsky i Moholy-Nagy, professors i companys d'escola van encarregar al taller i a Breuer mobiliari per les seves cases. Cada disseny incloïa aspectes relacionats amb els seus propietaris. En això Breuer va coincidir en alguns detalls amb Josef Albers amb el qual tenia un contacte permanent.
Un cop acabada l'etapa de Dessau Breuer va decidir abandonar el seu càrrec dins l'escola ja que li restava molt temps creatiu fora de l'escola. Gropius també va abandonar el seu càrrec de direcció. El successor natural de Breuer va ser Josef Albers. Els dos marxaren a Berlín on s'establiren com a dissenyador i arquitecte. Des d'allà participaren a la Werkbund Exhibition dins la secció d'alemanya del Saló de la Societé des Artistes décorateurs, celebrada al Grand Palais de París, l'any 1930. Ara, al taller experimentà amb el mobiliari d'acer pintat i l'alumini. Els resultats no van convèncer la població i les dificultats econòmiques i la situació política a Alemanya van anar estrenyent la Bauhaus. Així doncs per poder fer front als deutes i agilitzar els encàrrecs es va confiar la producció de mobiliari a ebenistes professionals enlloc dels alumnes.
Al 1930 Mies van der Rohe assumí la direcció de l'escola per donar-li una nova orientació. Tot i així entre els professors va regnar un desànim general i les classes als tallers s'eliminaren. L'ensenyament es va centrar en l'arquitectura i entre els professors tan sols quedava un dissenyador, Mies van der Rohe. Durant els pròxims anys la creativitat augmentà i també la producció; des de mobiliari per a les cases dels professors fins a treballar per la seva pròpia empresa.
Breuer al 1931 va marxar de Berlín i es traslladà a Budapest per després tornar a Alemanya, però la presa de govern del partit Nacional Socialista el 1933 va precipitar la seva sortida a Suïssa on es va concentrar en el disseny de mobles. Les peces d'acer tubular i alumini d'aquest període li van donar un reconeixement mundial. Després marxà a Londres per col·laborar amb Gropius a l'empresa Isokon. Més tard va esdevenir professor de la Universitat de Harvard. A les seves classes hi assistiren futurs arquitectes com Philip Johnson, Paul Rudolph i Edward L. Barnes. Juntament amb Gropius Breuer va comparir despatx d'arquitectura amb profusió d'encàrrecs de vivendes privades amb especial inclusió de vidre, fusta natural i pedra, fins al 1941. També va dissenyar mobles per a projectes com la Casa Geller i la casa d'exposició per al Museum of Modern Art de Nova York, el 1949.
Breuer s'ha convertit en un dels arquitectes preferits de les classes dirigents progressistes. Potser per darrera de Mies van der Rohe la seva trajectòria va ser una de les més il·lustres i afavorides a Nord-America i Europa.
A partir dels anys seixanta la seva arquitectura va ser caracteritzada pel formigó a part de que es va volcar en l'arquitectura monumental. El Whitney Museum of American Art de Nova York és un dels llegats més importants de la ciutat on visqué fins als seus últims dies, l'ant 1981.
Val a dir que l'any 2003 es va organitzar l'exposició a Berlín: "Mobles Bauhaus. Una llegenda revisada" a càrrec de l'Arxiu Bauhaus de Berlín que va aplegar mobiliari i documentació inèdita d'un període de quaranta anys gràcies a donacions, préstecs, contribucions d'institucions públiques i aportacions privades per fer un homenatge a tots els artífexs que van contribuir en la creació i el disseny de mobiliari.
<b>No obstant, la suspensió en l'aire segueix essent un repte a assolir.</b>Bruna Perez Turuhttp://www.blogger.com/profile/04178978211382733465noreply@blogger.com0