En la pel·lícula hi podem veure molts contrastos del moment (anys 50).
Per una banda se'ns mostra un món ultramodern i molt ostentós on regna la modernitat i els estris automàtics on els protagonistes són superficials i es deixen guiear per les aparençes. Per altra banda trobem un món més càlid, tradicional, humil i vulgar. El connector d'aquests dos móns és el fill del matrimoni Arpel el qual passa d'un món a l'altre de la mà del seu tiet el senyor Hulot.
El director explica i ens mostra d'una manera una mica peculiar la influència de l'habitatge en les persones que hi habiten. En el cas del matrimoni i pares de Gérard podem dir que són caracteritzats per la modernitat i l'ultratecnicitat. Són una parella que busquen la perfecció dins la seva casa. Ell és director d'emoresa i ella mestressa de casa.
El senyor Hulot, en canvi, es caracteritza per ser una persona humil amb molt d'humor. És ell qui passa bones estones amb el seu nebot Gérard el qual està molt limitat quan està amb els seus pares. El nen l'admira i és per això que cada dia desitja estar amb el seu tiet. L'habitatge d'aquest es troba en un barri humil on la gent es coneix. Sense dir-ho, entenem que el senyor Hulot menysprea el nou estil de vida que ha invadit la França de la post-guerra, amb la seva moderna arquitectura, els seus automàtics aparells domèstics i el seu tarannà consumista.
El contrast es veu clarament quan el tiet de Gérard entra dins el cercle social del matrimoni Arpel. Es nota que està fora de lloc i no sap actuar per la casa moderna.
Tot i així és gràcies al senyor Hulot que la seva germana obre els ulls per tornar-se més humana i adonar-se alhora que l'ultratecnificació no és tant útil si la felicitat no és dins seu. Es llavors quan es comença a crear una relació més amistosa amb el seu fill. No obstant han fet tard, el senyor Arpel amb un cert odi al seu cunyat l'envia a una seva fàbrica de l'estranger.
