Ells van reinvindicar a través dels seus dissenys la necessitat de deixar enrere el funcionalisme. Van ser ells qui van anar més enllà de la forma i la tècnica. Amb això van aconseguir resultats que va ser considerats provocatius i alhora antítesis del que un "bon dissenyador" havia de fer. L'Antidisseny va ser un dels precedents del Postmodernisme.
A partir d'aquí totes les bases del Moviment Modern van entrar en una crisi, la qual va fer que tots aquests es substituïssin per la intuició, la sensibilitat, l'afecte, l'emoció, el plaer... com a alternativa al racionalisme, bases fonamentals per encaminar-nos cap a un canvi de concepció, una nova visió del disseny.
És després de la decaiguda dels valors del Moviment Modern quan apareix el Postmodernisme, una època, encara vigent, que va néixer també a partir de la decadència de la societat industrial i de les transformacions econòmiques, socials i polítiques.
Dins el Postmodernisme podem trobar varies bifurcacions, segons André Ricard
- La que continua l'estètica depurada del disseny modernista: formes bàsiques, molt senzilles, però de gran qualitat en materials, en l'execució i en els acabats.
- La que exalta aspectes tecnològics, més conegut com el High Tech
- La que proposa formes expressives tosques i rudimentàries. Rebuig de l'ordre, les proporcions, la coherència, l'harmonia, la simetria o el confort.
- La que fa ús de la gran llibertat de formes que sorgeix però sense oblidar ni deixar en un segon terme la funció.
- La que sacrifica la practicitat dels problemes, creant objectes espectacle que criden l'atenció per la seva particularitat de formes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario