ELS OBELISCS EGÍPCIS

<< Segle XVI a.C un vaixell egipci surt de Siene, ciutat de l'Alt Egipte, en els confins d'Etiopia, i baixa pel Nil vers a Karnak, portant una càrrega realment excepcional: dos enormes blocs de sienita. Aquests blocs tenen una altura de quasi 22 metres i un pes de 143 tones cada un. Per ordre del faraó Tutmés I han de ser elevats als costats del gran temple de Karnak.
Aquests dos característics monuments i altres del mateix tipus, menats erigir per faraons, es poden admirar encara avui dia i han estat anomenats obeliscs des de la més llunyana antiguitat >>


És clar que l'època egípcia ha estat de les més estudiades i pensades gràcies a la resta d'objectes i construccions que s'han conservat i concretament s'ha especulat sobre el possible mètode constructiu dels obeliscs.
Es diu que el primer pas era assegurar-se que la roca de la qual en sortiria el monument no presentés cap defecte, un cop segurs que no presentava fissures amb potents raigs d'aigua polien perfectament la roca.
A continuació s'anivellava curosament la superfície amb pedres especials molt dures de 4 o 5 quilos cada una. Un cop la roca havia estat desbastada es traçava sobre ella el contorn de l'obelisc i al seu voltant s'aixecava una fosa. En aquesta hi baixaven els esclaus per fregar la roca mitjançant tascons de fusta.

És tot un misteri com en l'època egípcia es duien a terme unes construccions tant o més espectaculars que les d'avui en dia, mereix una reverència i és que cap dels seus monuments eren recolzats per a la tecnologia, evidentment,

I és que segurament es van arribar a construir per l'ambició dels faraons ja que en el cas dels obeliscs havien arribat a pesar 500 tones. No ens deixem els esclaus! Sense ells de ben segur que no haguessin estat possibles moltes de les mils construccions a admirar d'aquesta època.