La gran majoria de les arquetes que s'han anat trobant tenen un elaborat treball de gravat. Aquesta tècnica va anar evolucionant al llarg de la història però en els seus inicis sabem que s'utilitzava un procés químic conegut com a gravat a l'aiguafort, el qual ja s'utilitzava a l'Edat Mitjana a França, Anglaterra i d'altres. Al segle XV es constata que ja s'utilitzava aquesta tècnica a Alemanya per la creació d'escuts i elms.
Daniel Hopfer va ser un dels primers en utilitzar aquest procediment a Alemanya i portar-lo a una doble dimensió: com a tècnica d'artesania i com a representació de l'evolució tècnica del gravat artístic. Aquest procediment va tenir gran acceptació durant el segle XVI, especialment a Nuremberg i Ausberg. Les armadures eren el principal destí d'aquesta tècnica però la seva naturalesa ornamental i de representació figurada sobre el metall es va estendre per plaques de panys, claus, arquetes...
La fabricació de caixes i arquetes es va dur a terme sobretot a Ausberg i Nuremberg. La diferència de la producció dels dos centres resideix en què Ausberg treballava més motius eclesiàstics mentre que Nuremberg seguia el radicalisme de les noves creences, cosa que va afavorir al boicot de les armeries catòliques. En aquestes últimes arquetes eren freqüents les representacions de parelles i quasi totes elles eren de dimensions petites.
En alguns exemplars anteriors al segle XVI les figures humnes apareixen incloses en arcs i són relativament abundants els exemplars que es conserven. Aquests segurament gràcies al material del que estan fetes i per la facilitat de la reproducció dels motius, la qual cosa sembla indicar l'existència de nombrosos tallers dedicats a aquest tipus de treball.
Era comú l'ús de claus i xapes de reforç als costats i a la tapa, també la dissimulació o ocultació de l'accés a l'interior de l'arqueta i la utilització de panys de com a mínim quatre punts d'anclatge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario